Les tendències demogràfiques actuals no es poden entendre sense el coneixement dels diferents corrents i teories més clàssiques així com de les aportacions més actuals. Aquest mòdul omple aquest buit i, alhora, presenta la recerca contemporània de frontera, a partir de:

1. L’aprofundiment dels autors clàssics dels estudis de població i de les darreres aportacions a les reunions científiques; a partir de lectures crítiques i debats que es duran seguint la metodologia pròpia dels clubs de lectura.
2. Sessions de seminari de recerca per assolir eines teòriques i empíriques.
3. Conferències sobre una problemàtica sociodemogràfica actual.

Un dels punts forts de la demografia és la construcció d’indicadors per a l’anàlisi dels fenòmens i dinàmica demogràfica. Indicadors que sovint han transcendit abastament la disciplina, tals com la representació piramidal de la població, l’esperança de vida o l’índex sintètic de fecunditat,. El mòdul posa l’accent en:

1. Analitzar acuradament els diferents fenòmens demogràfics, com ara la mortalitat, la fecunditat i les estructures de població.
2. Proporcionar els fonaments metodològics i teòrics bàsics dels principals indicadors demogràfics des d’una perspectiva crítica.
3. Dotar d’eines per a realitzar projeccions de població, abordant-ne la formulació d’hipòtesis plausibles i la interpretació dels resultats.
4. Introduir les tècniques d’anàlisi estadística espacial i l’autocorrelació.

Més enllà dels indicadors clàssics treballats en el mòdul d’Anàlisi Demogràfica I, existeixen uns mètodes i models demogràfics que enllacen les dades amb les teories, de manera que permeten trobar regularitats en les dades i estimar paràmetres interpretatius dels fenòmens observats. L’objectiu del mòdul es concreta en:

1. Tractament de dades d’enquesta i microdades per a l’anàlisi demogràfica.
2. Càlcul d’indicadors amb la metodologia comptable de la demografia i comparació amb l’enfocament estadístic.
3. Estimar models demogràfics i interpretació dels resultats.

No es pot concebre una recerca demogràfica sense conèixer, utilitzar i dominar les eines i les fonts bàsiques de la disciplina, així com els mecanismes de difusió dels resultats de la pròpia investigació. En aquest sentit es dotarà de coneixements:

1. Propedèutics, per tal d’abordar la construcció curricular, la presentació i difusió de dades i de la pròpia recerca.
2. Professionals del camp demogràfic: associacions, congressos, principals revistes científiques en demografia.
3. Sobre les eines necessàries per a desenvolupar una recerca: coneixement de les sèries estadístiques de població, les microdades en SPSS, l’ús avançat de fulls de càlcul (Excel), representació cartogràfica digital (R i QGIS), anàlisi i tractament informàtic de matrius de dades en R.

Per a una anàlisi demogràfica i de les diferents fases de la planificació del territori, calen instruments metodològics claus de tipus tant quantitatiu com qualitatiu. En aquest sentit es treballaran:

1. Aspectes teòrics de la metodologia qualitativa, així com les principals tècniques i eines d’anàlisi de la informació (mitjançant el programari Atlas.ti).
2. Eines per a l’anàlisi de la segregació espacial i la identificació de clústers geogràfics de caràcter local i regional a partir de tècniques d’econometria espacial (programa GeoDa).
3. Construcció de models estadístics multivariants aplicats a la demografia: regressió múltiple, regressió logística i anàlisi de supervivència.
4. Desenvolupament de models paramètrics dels fenòmens demogràfics per edat aplicant tècniques d’estimació no lineal i models de població estacionaria i estable
5. Mètodes d’estimació demogràfica indirecta: avaluació de la qualitat de la informació demogràfica, mortalitat infantil, mortalitat adulta, fecunditat amb dades censals (Own-Children).

Per treballar la relació entre població i habitatge en el context urbà s’han d’analitzar conjuntament les característiques dels individus, les estructures de les llars i els habitatges que ocupen. La prioritat d’aquest mòdul és estudiar com varia en el temps i en l’espai la relació entre població i habitatge. El mòdul se centra en tres eixos:

1. Presentació i aprofundiment dels conceptes fonamentals relacionats amb la demanda (ex. cicle de vida, estratègies residencials, contextos explicatius) i l’oferta d’habitatge (ex. sistema residencial, filtratge residencial, cadenes de vacants).
2. Eines per a la gestió i formulació de polítiques públiques urbanes i d'habitatge.
3. Anàlisi de les fonts d'informació disponibles per interpretar el comportament residencial de les poblacions.

La migració forma part consubstancial de les societats humanes. Vivim un moment de forta acceleració dels fluxos d’informació, capital, mercaderies i persones en el món global. Vivim en una “era de les migracions”. La migració presenta múltiples vessants en el seu estudi, i aquí proposem abordar-lo des d’una perspectiva demogràfica i social, mitjançant:

1. Presentació i aprofundiment dels conceptes bàsics (migració, migrant, estrangeria, integració, etc.) i revisió de les principals aproximacions teòriques.
2. Anàlisi de les característiques del sistema migratori internacional, amb una atenció especial a la seva relació amb els àmbits econòmic i social.
3. Anàlisi de les principals polítiques de migració, estrangeria i integració.
4. Exploració de les fonts sociodemogràfiques i les metodologies bàsiques per abordar l’estudi de les migracions, emfasitzant les pràctiques de càlcul i l’elaboració d’indicadors.

En aquest mòdul l'estudiant realitzarà una investigació individual, prèviament acordada i sota la supervisió d'un tutor, sobre una temàtica relacionada amb els continguts del màster. Mitjançant aquella recerca haurà de demostrar la seva capacitat per plantejar objectius d'investigació, d'aplicar les metodologies adequades i d'obtenir resultats d'aprenentatge que responguin als objectius plantejats, així com fer palesa la seva capacitat per exposar i defensar el treball realitzat davant d'un tribunal.