L'Explorador Social publica noves dades sobre eleccions històriques a Catalunya i aquí t’expliquem com van ser les primers eleccions post-epidèmia de grip de 1918-19
Per Pau Vall-Prat
L’u de juny de 1919 se celebraven eleccions al Congrés dels Diputats. Catalunya es trobava immersa en una època extremadament turbulenta en termes polítics, econòmics, socials i fins i tot mèdics —com a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 2021. L’epidèmia de grip (coneguda com a “espanyola”) de 1918-19 havia agreujat encara més la inestabilitat política que arrossegava el país des de la celebració de l’assemblea de parlamentaris (1917). La pandèmia va ser encara un factor afegit a la crisi econòmica causada per la fi de la I Guerra Mundial.
En aquells anys, el sistema electoral era absolutament diferent de l’aplicat actualment per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Fins l’any 1923, els districtes electorals a Catalunya eren uninominals —excepte a Barcelona ciutat (7 diputats) i al districte de Tarragona-Reus-Falset (3)—, fet que explica que no tots els partits presentessin candidats a tots els districtes electorals.
En aquelles eleccions, la Lliga Regionalista —dominadora del panorama polític a Catalunya al llarg de la dècada de 1910’— va veure com els seus rivals s’enfortien en part com a conseqüència de la seva participació en el primer govern de coalició del període de la Restauració. Pel flanc autonomista se l’acusava de ser massa tèbia, ja que no havia aconseguit obtenir concessions a l’autogovern des dels ministeris. En canvi, des de la vessant conservadora, se l’acusava de ser massa nacionalista. Precisament, l’any 1919 l’oposició dinàstica a Catalunya es va reforçar amb la creació de la Unión Monárquica Nacionalista —un paraigües que agrupava bona part dels diferents candidats de l’òrbita dels partits dinàstics.
Els resultats electorals de les eleccions de 1919, per primera vegada disponibles aquí a nivell municipal, permeten entendre una mica millor les dinàmiques polítiques sota les quals es va desenvolupar. La Lliga Regionalista, malgrat perdre fins a 6 escons, va aconseguir mantenir el seu lideratge polític en ser el partit que obtingué el major nombre d’escons (14). Les forces dinàstiques no van aconseguir superar les regionalistes malgrat presentar-se sota un paraigua comú i disposar del suport de la maquinària de l’Estat, amb tot el que això implicava en termes de frau i coerció electoral (Balcells, Culla and Mir, 1982, pp. 300–301). En aquestes eleccions els republicans van aconseguir millorar els seus resultats, malgrat que només en les seves zones d’influència tradicional.
Es poden trobar certs paral·lelismes ―i també moltes diferències― entre les eleccions de 1919 i les del 2021. En tots dos casos les eleccions s’afronten en un context de crisi econòmica, amb les forces catalanistes desgastades després d’un període de fortes lluites per augmentar l’autogovern, en un període de polarització política creixent, i amb la proximitat d’una pandèmia d’abast global. Malgrat les similituds, també es poden apuntar diferències remarcables. El context institucional era absolutament diferent, els nivells de mobilització electoral eren molt menors el 1919, així com ho eren la capacitat d’incidència (i l’abast dels objectius) dels partits no estatals. Per tot això no es poden establir comparacions directes entre les dues eleccions.
No obstant això, el fet de disposar de dades a nivell micro de les eleccions que es van realitzar a principis de segle serà de molta ajuda per a seguir aprofundint en les continuïtats polítiques que travessen la història. Gràcies a mapes com l’anterior i al fet de disposar de dades històriques detallades, podrem començar a explorar i entendre millor no només el passat, sinó també el present.
Fes clic aquí i accedeix a les dades!
Referències bibliogràfiques:
Culla i Clarà, J. B., Balcells i González, A., & Mir Curcó, C. (1982). Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923. (1 ed.) (Estudis electorals).
+INFO